No he sido capaz de encontrar ninguna Review del último capítulo de la serie, o directamente de toda la temporada. Así que, ni corto ni perezoso, voy a escribirla yo. De este modo seguro que coincido.
(¡Ojo!¡ SPOILERS a cascoporro después del salto!)
Dir, abans de començar, que no pretenc fer una crítica musical del concert, això és una cosa molt personal i jo, ara per ara, no tinc els coneixaments musicals tant clars, ni sóc suficientment objectiu, com per fer-ne una bona crítica. Així que em centraré en els temes que més domino, i més m’han preocupat durant els últims mesos, com són l’organització i la gestió econòmica d’un esdeveniment d’aquesta magnitud. Però el més important, abans de començar, és demanar-vos si us ho vareu passar bé? Si és així ja em dono per satisfet.
Aquest febrer va fer 5 anys que estic oficialment dintre del JAS (Jovent Actiu Santjoaní), tot i que de manera extraoficial fa gairebé 5 anys i mig. Més conctremanet des del setembre de 2006, quan l’anterior junta, cansada, va plegar i ens va passar el relleu.
Durant aquests 5 anys hem passat de la més gran de les ignoràncies per portar una entitat, a la traça i habilitat que et donen els anys i la realització d’activitats una darrera l’altra. No vull presumir més del necessari, però crec que hem fet les coses bé, hi hem posat ganes i, com equip, hem funcionat molt i molt bé. Però, com tot en aquesta vida, el nostre cicle ja s’està acabant. O, més ben dit, ja s’ha acabat. Però abans de que presenti la meva dimissió el diumenge 29 d’abril, que és el dia que ho faré, encara ens queda l’última gran activitat: El Primavera VIU del 28 d’abril.
Segon programa de Projecte Chicago. Aquesta setmana amb bastants més temes i bastant més desordenats en general. Això va de mal a pitjor. A veure què us sembla.
A continuació us penjo el primer programa de Projecte Chicago, el primer programa de noves tecnologies, videojocs, apps, internets, càmeres, mòvils, software, hardware, etc. de La Veu de Sant Joan.En podreu escoltar tots els dissabtes a les 13:00h o bé escoltar-nos en aquest blog (i veurem si no creem pàgina propia). Que qui som? Doncs en Miki Alvarado (@miquel_alvarado), en Joan Garcia (@sqdlla) i un servidor (@papasolgirona).
Esperem que us agradi!
Ripollesos amics meus tots! Ja en som uns quants els que anem amb iPhones i Androids (BB no em dóna la gana contar-los) i crec que ha arribat el moment de que traguem una mica de partit a ser tant moderns i ens deixem una mica de fardar traient el mòbil al bar. Que cada cop farda menys, no ens enganyem… El què us vull dir és que podem fer servir l’Aplicació Waze, que ara us detallaré, per fer-nos la vida més fàcil els uns als altres. Què us sembla? Només us diré que si l’utilitzem podrem deixar de patir pels mossos… si? Doncs som-hi
Ya está, la broma del Community ya lleva unos años durando y creo, muy sinceramente, que ha llegado el momento de cambiar el Chip. Con eso no quiero decir que deban despedirse todos los CMs del país, pero si que deberíamos ir pensando en cambiarles el nombre del cargo y también sus funciones (que nunca han estado demasiado claras).
La Navidad es época de dar y recibir regalos. Pero yo os quiero proponer algo distinto: Que os regaléis algo a vosotros mismos. Como los gastos en estas fechas no son moco de pavo, os voy a proponer 2 juegos gratis y uno de pago. Aunque solo son 0’79€. Para mi 3 de los mejores juegos que he jugado este año. A ver que os parecen a vosotros.
Hacía tiempo que no me compraba un juego para Playstation 3, y es que la edad ha hecho que ya solo me compre los juegos que verdaderamente me interesan. Además, el hecho de que cada vez que quiera jugar a algo la maldita consola me pida actualizaciones no ayuda mucho a aumentar mis ganas de gastarme 70 euros en un juego. Pero Uncharted es Uncharted, y ni las actualizaciones, ni el precio, ni la horrorosa carátula del juego han conseguido quitarme las ganas de seguir con las aventuas de Nathan. Uncharted 3: Drakes Deception, allá vamos.
Después de 4 meses buscando clientes, trabajos y haciendo montones de entrevistas, por fin he encontrado mi espacio en el mercado laboral. Y un espacio que, según parece, me va a gustar. Desde hace ya un par de semanas soy el responsable web (Community Manager, SMO, Social Media o como os guste llamarlo) de la empresa eléctrica Audax Energía.
